La Independència

Montilla ha dit que El Periódico mereix una felicitació i la veritat és que no m’estranya que ho hagi dit. M’estranya molt més que un mínim de 3 partits es presentin a les eleccions nacionals amb la promesa de la independència als seus programes, un sentiment que, per molt que es digui, no es avui el majoritari entre els ciutadans de Catalunya, i per molt que es digui, també, no compta amb cap conplicitat internacional. Espanya, és cert, no ens enviarà els tancs, però no hi ha cap precedent a la Unió Europea en què a una part d’un Estat membre se li hagi reconegut la independència i la integració a la Unió. Tot i que Catalunya no té treballades aquestes aliances, cal dir que Espanya sí que les ha treballades i que el consens Estatal és absolut. Si ja l’independentisme no és un setiment majoritari, només faltaria que els empresaris sabessin que la Catalunya lliure hauria de quedar-se fora d’Europa. Jo sóc indepenentista, com tants d’altres. Però els debats d’interès, és a dir, aquells debats sobre allò que és possible, no passen avui per la independència, perquè això és impossible, i molt menys tal com la plantegen els partits independentistes. Hauríem de ser una mica més seriosos i ser més conscients del que passa en realitat; haríem de ser més rigorosos i no enganyar la gent amb falsos debats. No tot és possible, per noble i just que sembli o sigui. No tot és abstable per molt bell i romàntic que el somni resulti. A partir d’ara, que tothom que vulgui plantejar seriosament la independència ens digui com ho farà. Amb quins suports compta, amb quines complicitats internacionals. Que ens expliqui concretament amb qui ha parlat i a quins acords ha arribat. I llavors, si és el cas, tot plegat tindrà alguna credibilitat. Mentre tot sigui només un parlar per parlar a la sobretaula d’un casinet, me’n vaig que he de resoldre coses molt més importants.
S.Sostres