Fa temps que Zaragoza i Montilla no es parlen, fa temps que de fet, i no sé per quina causa, Zaragoza està fora de combat i Montilla resisteix sol amb Pancho Táboas i la boja de Miquel Iceta. L’entrevista d’ahir va començar sent una ordre, una ordre que Montilla li va donar a Mònica Terribas. El que estava pactat és que tots els candidats passarien per l’Àgora, però Montilla volia una entrevista diferenciada amb la directora de TV3. Bé, el cas és que la Mònica va negar-s’hi i fins i tot es va inventar un viatge -que ha fet- per no tenir la impossibilitat material de fer l’entrevista. Fer un viatge! En lloc d’explicar-ho en roda de premsa perquè els catalans puguin saber que el president de la Generalitat es fa fer entrevistes a mida, la senyora directora se’n va de viatge. No fa l’entrevista per no incomodar-se amb Convergència, de cara a salvar el càrrec quan l’Artur sigui president, però no denuncia les pressions de Montilla per si de cas el tripartit torna a sumar. Quina dona.
Bé, el cas és Montilla no volia donar-li l’entrevista al Xavier Bosch perquè el té vetat des dels temps de Rac1, de manera que TV3 va començar a fer concessions, com fer l’entrevista des de Palau i fer-la també en l’horari de màxima audiència. Coses del Táboas -Pancho, es fa dir l’home: imagina’- i de l’Iceta.
És una barbaritat que en un país lliure i normal el govern s’atreveixi a pressionar d’aquesta manera tan infame la televisió pública. Que és veritat que tota televisió pública és política, això ningú no pot negar-ho. Que si alguna pressió surt a la llum algú hauria de dimitir perquè és impresentable, també queda fora de qualsevol dubte. La democràcia és una qüestió formal, al capdavall. Pel que fa a l’entrevista, soporífera, tot i que el Xavier, cal dir-ho, va evitar el servilisme.
Salvador Sostres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada