De vegades, serè, molt tranquil, potser és la tarda d'un festiu entre setmana, et pares a pensar en la vida tan salvatge que alguna vegada vam dur. En les estones felices i en els abismes i en aquell cert menyspreu amb què ho tractàvem tot, també nosaltres mateixos. Va ser una vida, com podria dir-ho, rica en vivències, rica en saber com funcionen tant les clavegueres com les avingudes, feliç d'esclats però també molt buida. Ni la censuro ni l'aprovo, van ser uns anys de la meva vida, una vida veloç i molt dura, tot passava amb molta intensitat i una cosa arrasava l'atra. Llavors no vaig patir-hi gens i tot plegat em semblava d'una gran normalitat. Avui m'adono de fins a quin punt vaig viure perillosament. Perillosament pel cos, perillosament per l'ànima, perillosament per la pròpia vida. Al cap d'una anys vaig conèixer una noia molt més intel.ligent que jo, i increïblement bella, i vaig pensar en d'altres coses i la viscerilitat i el foc que ens mou a tots els que no estem enterrats en vida, vaig trobar maneres més sofisticades d'expressar-los.
Avui no cometria segons quins excessos. Perquè ja no tinc aquella força ni aquella inconsciència, i també perquè ja sé com acaba la cançó. No es que acabi sempre malament, simplement dic que ja m'ho sé i puc dedicar-me a qualsevol altra cosa. Però aquell impuls, aquell sant impudor, aquell tractar la vida com si fos màgica, aquell anar sempre a fons i fins al fons convençut que res dolent no havia de passar-me, va ser l'actitud que em va permetre ser qui sóc, encara que ara sigui hora de calmar-me. Sense aquells dies no tindria aquest somriure d'ara, aquest bon humor, aquesta mala llet, aquestes ganes d'escriure, aquesta confiança en la llibertat i en l'amor, aquesta fe. Mossèn Ballarín diu que la pau és resar un Pare Nostre després d'haver-ho intentat tot i d'haver-ho perdut tot. Com qui torna d'un llarg viatge, funda una família i un àmbit d'indestructible tendresa sabent que es compta entre els afortunats que ha vist l'aurora a les illes més belles de la Terra.
Pavese:
" Però quan li dic que es compta entre els afortunats
que han vist l'aurora a les illes més belles del món,
somriu en recordar-ho i respon que el Sol
sortia quan el dia ja era vell per a ells".
Salvador Sostres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Que n'és de bo quan vol.. quina facilitat en trobar les paraules i estimular la imaginació del lector per crear l'atmósfera perfecta..
Publica un comentari a l'entrada