La inèrcia del pensament ens domina. És la resistència al canvi, a l’adaptació, a l’evolució. La inèrcia dels conductors de tren que fan vaga sense adonar-se de en quin món vivim. La inèrcia dels qui els costa creure en les energies renovables. També la inèrcia als canvis més petits, com als qui els costa canviar del seu diari habitual a l’Ara. Fins i tot el President Pujol pateix aquesta inèrcia, a qui ha costat anys acceptar la independència com a únic camí viable pel futur del nostre país. I penso en el temps preciós que aquesta inèrcia ens està fent perdre. I tot per la por als canvis. Hauríem d’acostumar-nos a veure el món amb els ulls d’un infant. Sense prejudicis. Les meves dues filles m’ho ensenyen cada dia, que és possible alliberar-se d’aquesta inèrcia. T’atreveixes?
Manel Romero
2 comentaris:
Publicat el 30 de gener de 2011 al diari Ara.
Molt bo Manel!
ja el vaig llegir al facebook!! molt bo en el contingut i en la forma! bravo, Manel.
Publica un comentari a l'entrada