SOSTRES I LA VANGUARDIA EN CATALÀ

La Vanguardia en català. Primer article traduït en primícia

El comte de Godó, Javier Godó, va anunciar ahir amb un article que La Vanguardia es publicarà també en català a partir de finals del mes de maig. Per celebrar la notícia, he volgut fer la petita aportació de ser jo qui traduís la primera peça literària de la nova era, el sens dubte impressionant article que ahir ens oferí don Javier. Vet aquí.

La Vanguardia, desde su lejano nacimiento en 1881, ha avanzado del brazo de la sociedad a la que sirve e interpreta de manera fiel, constante y rigurosa, ni más despacio ni más deprisa de lo que espera la inmensa mayoría que se ve reflejada pluralmente en sus páginas.

La Vanguardia, des del seu llunyà naixement el 1881, s'ha arrossegat com una barjaula davant del poder de torn per tal de reduir i folkloritzar la societat contra la que ha escopit de manera fidel, constant i rigorosa, ni més a poc a poc ni més ràpid del que espera la immensa majoria que es veu escopida en les seves pàgines.

Al compás de los grandes cambios locales y mundiales, nuestro diario ha ido forjando un estilo propio que, a día de hoy, es altamente valorado por su moderación, apertura, diversidad, proximidad y cosmopolitismo.

Al compàs dels canvis de poder, feixistes o socialistes, el nostre diari ha anat forjant una prostitució d'estil propi que a dia d'avui és altament valorada per la seva submissió, la seva llenceria y la seva varietat de postures.

Con este acreditado estilo ofrecemos una mirada universal sobre todo aquello que sucede a nuestro alrededor, buscando siempre la máxima complicidad y conexión con nuestros lectores, la primera y última razón de ser de nuestra labor profesional.

Amb aquest acreditat estil oferim una llepada universal a tot aquell de qui podem cobrar al nostre voltant, buscant sempre la màxima tarifa y succió als qui ens subvencionen, la primera y darrera raó de ser de la nostra tasca professional.

Ahora, tras más de tres décadas de recuperación de la democracia en España y de la autonomía de Catalunya, deseamos ofrecer la posibilidad de que La Vanguardia también pueda ser leída en catalán, la lengua materna de muchos de nuestros lectores, suscriptores y anunciantes, y el idioma propio y oficial de este país junto a la lengua castellana, que es nuestro rico puente principal hacia el exterior.

Ara, després de més de tres dècades de treure-li el que hem pogut als governs d'España i a l'autonomia de Catalunya, tal com vam fer tots els papers de l'auca quan érem falangistes, desitgem oferir la possibilitat que La Vanguardia també pugui ser llegida en català, la llengua materna del govern que ens subvencionarà directament i indirecta perquèa mb la infame porqueria de diari que fem i les vendes cada cop més escasses hauríem de tancar si no ens ajudessin.

La progresiva normalización social del catalán, su pujanza en todas las expresiones culturales contemporáneas y su presencia en la formación de las nuevas generaciones de ciudadanos han ensanchado de manera significativa el mercado de un idioma que forma parte del paisaje europeo desde la época medieval.

La desafortunada normalització social del català, la seva lamentable puixança en totes les expressions culturals contemporànies y la seva insofrible presència a la formació de les noves generacions de ciutadans, han eixamplat de manera irritant el mercat d'un idioma que, per desgràcia, ni jo ni la meva família no hem pogut eliminar malgrat que tan insistentment ho hem intentat.

Además, en las calles, tiendas, oficinas, fábricas y hogares de Catalunya se usan, de forma corriente, dos lenguas hermanas que constituyen un patrimonio común de Catalunya y de España en su conjunto. Es esta una realidad viva que La Vanguardia quiere, a partir de ahora, recoger con la vocación de servir mejor aquienes depositan su confianza en nosotros cada día para acceder a las claves de la compleja y palpitante actualidad.

A més a més, als carrers, botigues, oficines, fàbriques i llars de Catalunya s'usen, de forma perniciosa, dues llengües germanes que constitueixen un molest inconvenient per igualar Catalunya amb la resta España en el seu conjunt. És aquesta una realitat viva que La Vanguardia ha volgut sempre assolir, amb la vocació de servir millor elsqui depositen llur subvenció en nosaltres cada dia per assegurar-nos la conservació de la paradeta.

Nuestro compromiso firme y atento con el público, con la libertad de expresión y de mercado, y con el sentir de la sociedad en la que estamos enraizados nos conduce de manera natural a doblar nuestra oferta. A partir del próximo mes de mayo, La Vanguardia será también un gran diario europeo en catalán, sin por ello dejar de serlo en castellano. Cada lector podrá escoger la versión de La Vanguardia en el idioma que desee, tanto en papel como en la edición digital.

El nostre compromís ferm i atent amb el poder, amb la subvenció i la propina, i amb el sentir franquista en el que estem arrelats, ens condueix de manera natural a cobrar d'allà on sigui. A partir del pròxim mes de maig, La Vanguardia serà també un gran diari convergent en català, però sense deixar per aquest motiu de fer la puta i la Ramoneta amb el PSOE o el PP, depenent de qui guanyi las properes eleccions generals. Cada govern podrà escollir la versió de La Vanguardia en la postura que desitgi, tant si es manté la democràcia com si tornem a caure en la gloriosa zona nacional.


La Vanguardia refleja, con su nueva oferta, la plural y tranquila normalidad lingüística de Catalunya, algo que nos recuerda que nuestro centenario rotativo nació precisamente cuando la Renaixença cultural, económica y política catalan aempezaba a dar sus primeros frutos. Por otro lado, somos plenamente conscientesde que nuestra apuesta ensancha de manera importante la presencia de la lengua catalana en los quioscos y en la red, extremo que sirve para incentivar, si cabe, nuestra voluntad de elaborar un producto excelente en todos los sentidos, siempre con la ambición de centralidad que nos define y que nos vincula a las preocupaciones e intereses más importantes de la ciudadanía. Dos lenguas y una única mirada.

La Vanguardia reflecteix, amb la seva nova oferta, la plural y tranquil·la normalitat de la nostra casa de barrets, quelcom que ens recorda que el nostre centenari rotatiu nasqué precisament per a saquejar l'economia i la política catalanes fins els seus últims fruits. D'altra banda, som plenament conscients que la nostra aposta amplia de manera important la subvenció de Convergència als quioscs i a la xarxa, extrem que serveix per incentivar, encara més, la nostra voluntat de cobrar una subvenció excel·lent en tots els sentits, sempre amb l'ambició de saquejar que ens defineix i que ens vincula a les preocupacions i als interessos més importants de la meva família. Dues llengües i una mateixa llenceria exhibida sense vergonya i amb procacitat per a que els fets de la realitat arribin relatats sense molèsties ni preocupacions como espera cada govern que ens paga. Dues llengües i una única mamada.

Nuestro compromiso es seguir haciendo lo que sabemos hacer, ahora en dos idiomas, para estar más cerca de quienes nos compran, nos leen y nos comentan, de acuerdo con los ejes de un mundo donde lo cercano y lo global constituyen las dos caras de una misma moneda. Es una nueva responsabilidad y un reto que La Vanguardia asume con satisfacción y normalidad, como corresponde a una empresa que ocupa –por tradición, audiencia, liderazgo y buen hacer– el centro del sistema informativo y cultural de la sociedad catalana, influyendo a la vez en toda España y proyectando al mundo los nombres de Catalunya y Barcelona.

El nostre compromís és seguir fent el ridícul i el fantasma, ara en dos idiomes, per estar més a la vora dels qui ens compren, ens subvencionen i ens mantenen d'acord amb els eixos d'un bordell on la cosa oral y la cosa anal constitueixen les dues cares d'una mateixa oferta. És una nova responsabilitat i un repte que La Vanguardia assumeix amb submissió i lubricant i com correspon a una madam que ocupa –per la nostra tradició de misèria i indignitat- el centre del sistema fornicatiu de la societat catalana, agenollant-nos com esclaus davant de tota Espanya i humiliant al món sencer els noms de Catalunya y Barcelona.


Salvador Sostres