Molt més que futbol

El Barça ha guanyat fent-ho molt bé i molt bonic, posant accents de llum en allò que creu. El futbol és poc interessant quan no és la metàfora de res més. Potser per això el Barça ens interessa tant, perquè sempre ha estat la metàfora d’una altra cosa. Som més que un club, com sol dir-se. Això s’havia utilitzat moltes vegades per justificar una gran mediocritat. Ara en canvi l’únic sentit i l’única metàfora és l’excel·lència i la bellesa, una idea de la Idea, el desig d’un món millor. La metàfora d’aquest Barça té a veure amb totes les disciplines artístiques, és el resum de tots els sentiments.

El que Pep Guardiola està fent amb aquest equip és d’una virtut sacra. Hi ha una intensa lliçó moral rere cada gest, rere cada acte. Importa el que s’aconsegueix però el que importa és com s’aconsegueix. El viatge dóna sentit al resultat i no a l’inrevés. Vivim perquè les coses ens importin, vivim sense queixar-nos i sense excuses. Tenim aquest insubornable desig de món millor. Volem les estrelles.

El Barça de Guardiola agrada per la seva bellesa i per les seves victòries que de tant perfectes semblen fàcils, quan en realitat són les més treballades i complicades de totes. Però el que realment impressiona és fins a quin punt pesa molt més la fidelitat a uns principis i a uns valors que no pas la fam de resultats, i fins a quin punt aquesta enteresa, i aquesta fidelitat, fan aquest equip indestructible i més curt el camí que semblava el més llarg.

El Barça no és un club ni un equip: és una idea. És una manera d’estimar i de creure. El futbol de Guardiola no és el resultat d’una habilitat, d’una tàctica o d’una estratègia, sinó d’una moral i d’una ètica, d’una estètica, d’una manera d’estimar-se la vida. Per això ens agrada tant, perquè la nostra humanitat s’hi reconeix. Perquè la part bona de nosaltres mateixos se sent interpel·lada quan aquests nois es posen a explicar el que pensen de tot plegat jugant a futbol.

El detall de deixar que l’Abidal aixequés la Copa de campions va ser magnífic. Costa de renunciar a la glòria com va fer en Puyol, amb qui tantes coses em separen, però ahir va estar extraordinari. És molt d’agrair que aquestes coses passin, és molt d’agrair poder-se sentir tan a gust amb el teu equip.

Guardiola està dictant aquest anys una lliçó magnífica que va molt més enllà del futbol. El futbol és la seva manera d’expressar-se, però el que diu va molt més enllà d’una porteria i d’una pilota i té a veure amb l’honor, amb l’amor que posem en les coses que fem, amb la fe dels nostres pares i allò de substancial que volem transmetre als nostres fills.

Ahir el Barça de Guardiola va guanyar i ho va fer d’una manera tan imponent i angelical, tan evangèlica i perfecta, que dubto que hi hagi avui genis de cap altra disciplina artística -llevat del Ferran Adrià, Déu nostre senyor del Cel i de la Terra- que puguin expressar amb tanta precisió i tanta intensitat una idea tan pura i tan superior.

Salvador Sostres