El lamentable anunci de Damm

L'anunci de la cervesa Damm i El Bulli és una gran merda.

Va sobre un noi que és acceptat com a cuiner del restaurant i que ho fa molt malament, però que a les estones lliures coneix una noia i se l'acaba fent. Després d'haver-la cagat en tot, un dia, mig desesperat, fa uns ous ferrats, el Ferran Adrià els tasta, els troba bons, i l'escena final són tots dos xerrant a la terrassa i aleshores surt escrita, i dita, la frase: "de vegades les coses normals poden ser extraordinàries".

L'anunci està dirigit per Isabel Coixet, una sinistra donota amargada amb idees completament contràries als interessos de la humanitat. Les seves pel·lícules, sempre depriments, sempre maldestres i fosques, exploren el costat més pútrid i desagradable de la vida.

L'anunci és una gran merda primer perquè es basa en tot un conjunt de falsedats. La primera és que a El Bulli no accepten inútils com el desgraciat que fa de protagonista, i si per error n'accepten algun, quan se n'adonen el fan fora immediatament: només faltaria. El Bulli és el millor restaurant del món, no una guarderia.

L'anunci conté també una altra falsedat grossíssima, que és aquest concepte de "temps lliure". Quan treballes a El Bulli no hi ha temps lliure, i molt menys tot aquest temps lliure que l'anunci reflecteix. No costa gens documentar-se una mica abans de posar-se a filmar tonteries.

I la darrera falsedat és moral, amb tot aquest discurs de merda que les coses normals poden ser extraordinàries. Dir aquesta tonteria, participar d'aquesta vulgar rendició intel·lectual, només demostra que no s'ha entès el miracle i la meravella que El Bulli proclama. Si la Isabel Coixet vol fer la demagògia de l'ou ferrat i de les coses normals, que se'n vagi a rodar un anunci al Racó de Can Fabes, on per cert tenen molt més temps lliure, especialment des de fa uns dies.

Aquest anunci és molt lamentable. Es basa en mentides i difon una idea del Bulli pròpia de la gent que no hi ha anat mai o que en cas d'haver-hi anat no ha entès res de res, que deu ser la circumstància -pobreta- de la senyora Coixet.

Les "coses normals" com a concepte només poden reclutar extraordinàries per aquelles persones que no tenen recorregut intel·lectual per tal de poder aspirar a més, que molt em temo que deu ser el cas de la senyora Coixet.

És impresentable que el missatget d'un anunci sobre El Bulli sigui que és igual si ets un desastre treballant a la cuina del Ferran perquè a la vida el que importa és saber fer un parell d'ous ferrats.

És el típic argument dels ressentits socials que no poden pagar-se El Bulli -i mira que ho fan bé de preu- i dels ressentits intel·lectuals que res no entenen més enllà de l'obvietat i que tot ho necessiten elemental i simple per poder-ho copsar.

Ben absurd i ridícul l'anunci de Damm.

Salvador Sostres