NO ÉS FANTÀSTIC?
Que en aquestes eleccions s'ha incrementat de manera bèstia el
sobiranisme ho demostra un fet: ara, al Parlament de Catalunya, hi ha
cinquanta diputats sobiranistes més. Són els de CiU, un partit que
abans de la manifestació multitudinària de l'11-S no n'era, de
sobiranista.
És normal, doncs, que hagi perdut escons: els que provenien dels seus
votants que no són partidaris de la independència, tot i que,
naturalment, siguin "catalanistes". Jo diria que una bona part
d'aquests vots perduts corresponen a Unió (o a seguidors de Duran i
Lleida). Ara, almenys, CiU (o potser només Convergència) sap que tots
els que l'han votat són sobiranistes. Per tant, al Parlament de
Catalunya hi ha els 50 escons de CiU, els 21 d'ERC i els 3 de la CUP.
Els catalans no hem dit "no volem independència". Hem dit "volem anar
cap a la independència sense monopolis". Ha caigut SI i ha entrat la
CUP. Això em fa pensar que no volem -faré servir l'afortunada
expressió de l'Alzamora- partits que "practiquin el monocultiu". No
ens podem permetre partits "només sobiranistes" quan l'estat propi es
dóna per descomptat i és a partir de l'estat propi que tot comença.
Necessitem polítics que no tinguin (gaires) deutes amb ningú i que
puguin fer polítiques socials (potser perquè coneguin la crisi de
primera mà). I és per això que jo diria que els electors han volgut la
pujada estratosfèrica d'Esquerra. Perquè és el partit que té el
copyright de la independència i és el que ha picat pedra sense una
cort de camarlencs, assessors i biògrafs.
Com que la llei d'Hondt no s'aplicaria en cas de referèndum (cada
persona valdria un vot) hem de pensar que entre CiU, Esquerra i CUP
sumen només el 40 per cent de l'electorat. Per tant, serà obligatori
que el Govern faci polítiques socials que aconsegueixin que els
votants d'Iniciativa també s'hi trobin bé. No és fantàstic?
EMPAR MOLINER
Que en aquestes eleccions s'ha incrementat de manera bèstia el
sobiranisme ho demostra un fet: ara, al Parlament de Catalunya, hi ha
cinquanta diputats sobiranistes més. Són els de CiU, un partit que
abans de la manifestació multitudinària de l'11-S no n'era, de
sobiranista.
És normal, doncs, que hagi perdut escons: els que provenien dels seus
votants que no són partidaris de la independència, tot i que,
naturalment, siguin "catalanistes". Jo diria que una bona part
d'aquests vots perduts corresponen a Unió (o a seguidors de Duran i
Lleida). Ara, almenys, CiU (o potser només Convergència) sap que tots
els que l'han votat són sobiranistes. Per tant, al Parlament de
Catalunya hi ha els 50 escons de CiU, els 21 d'ERC i els 3 de la CUP.
Els catalans no hem dit "no volem independència". Hem dit "volem anar
cap a la independència sense monopolis". Ha caigut SI i ha entrat la
CUP. Això em fa pensar que no volem -faré servir l'afortunada
expressió de l'Alzamora- partits que "practiquin el monocultiu". No
ens podem permetre partits "només sobiranistes" quan l'estat propi es
dóna per descomptat i és a partir de l'estat propi que tot comença.
Necessitem polítics que no tinguin (gaires) deutes amb ningú i que
puguin fer polítiques socials (potser perquè coneguin la crisi de
primera mà). I és per això que jo diria que els electors han volgut la
pujada estratosfèrica d'Esquerra. Perquè és el partit que té el
copyright de la independència i és el que ha picat pedra sense una
cort de camarlencs, assessors i biògrafs.
Com que la llei d'Hondt no s'aplicaria en cas de referèndum (cada
persona valdria un vot) hem de pensar que entre CiU, Esquerra i CUP
sumen només el 40 per cent de l'electorat. Per tant, serà obligatori
que el Govern faci polítiques socials que aconsegueixin que els
votants d'Iniciativa també s'hi trobin bé. No és fantàstic?
EMPAR MOLINER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada