Pobre Isidor.

Tonto

Aquest insecte de l’edició catalana que fa dir-se Isidor Cònsul diu que li tinc mania perquè per escriure les memòries del president Pujol al final van triar el Cuyàs en lloc de decantar-se pel meu amic Enric Vila. Per començar, jo al senyor Cònsul no li tinc cap mena de mania. Per seguir, qui sí que acabarà tenint-li mania és el president Pujol quan entengui que el seu llibre com a objecte és vulgar i està mal editat, i com a text podria ser molt millor si en lloc de confiar-lo a un inútil l’haguessin donat a un bon periodista. I per acabar voldria dir que el que em separa del senyor Cònsul no és cap retret que hagi de fer-li ni cap mania ni res que em degui. El que me’n separa és que és l’home més tonto que he conegut mai. Tonto del cul, tonto. Saps per què escric que ets tonto, Isidor? Perquè ets tonto. Un tonto grandiós, còsmic. Ets tan tonto que quan vaig adonar-me’n vaig pensar: no és possible que dins d’un sol home hi càpiga tanta quantitat de tonteria. Ets tan tonto que despertes la curiositat antropològica, científica. Ets la prova definitiva que Convergència sempre ha fet el tonto amb la cultura, i que et triessin d’editor d’Enciclopèdia ho demostra fins a uns extrems inconcebibles. No busquis més teories, Isidor. Ni fantasmes ni l’Enric Vila. Escric que ets tonto perquè ets més burro que fet d’encàrrec, perquè no tens punyetera idea de res i perquè cada vegada que obres la boca fas el ridícul, com cada vegada que tries una camisa. Ets el tercer món de la vida cultural catalana. El dipòsit buit de benzina. Pots estar tranquil perquè si un dia et fan un tac al cervell no t’hi trobaran res. Res de res, vull dir. Perquè ets tonto. Molt tonto. Vés i corre a queixar-te per aquest article, tonto. Com has fet amb els altres, tonto. Perquè cada vegada més gent sàpiga que ets un tonto. Tonto. Ni tan sols fill de puta. Fixa't que ni tan sols puc dir-te fill de puta. Simplement tonto, ets un tonto. Hola, Isidor. Tonto.

Salvador Sostres