Ara soc superfamosa :) jejejej
Ocho cuatreras opinan
30 de juny 2009
La cuatrera
Ha sortit a una revista de 4x4 una entrevista que em van fer fa un temps com a part de un report de "La mujer y el 4x4" de la revista Mundo 4x4 nº62
25 de juny 2009
Els nens dels petards
Ja sé que és un clàssic i no m'agraden els articles onomàstics però per molt que ho he intentat no m'he pogut resistir a la temptació d'escriure sobre els petards. Deploro completament aquesta absurda manera de celebrar i ja a l'escola els més quinquis eren sempre els que presumien d'haver-se comprat el petard més sorollós, més bèstia, el més gran. Quina cosa. El soroll no és gens civilitzat i el sobresalt cansa. Les depriments fogueres a les cruïlles dels carrers, les sòrdides revetlles als terrats. Si vols purificar-te, prega. Si vols prendre una copa a la fresca hi ha a Barcelona desenes d'hotels amb terrassa. Per què et cal fer soroll a cop de metxa? Què creus que li estàs ensenyant al teu fill? Això, per no parlar dels accidents que l'endemà sempre hem de lamentar. El món fa un pas enrere cada vegada que un indocumentat fa esclatar un petard, un instant de progrés que llencem a les escombraries, l'educació d'un pare que ha fracassat, una ocasió perduda que aquell nen es fixés en llibres o restaurants. Perquè si després d'anar un parell de vegades a Via Veneto encara arribes a casa amb una bossa plena de petards vol dir que alguna cosa en tu no ha funcionat. Quan amb la Maria érem petits els pares ens permetien només les piules i potser les bengales. I ja era massa. Hi ha més que una íntima relació entre pirotècnia i classe social, entre el soroll que causa el teu petard i la qualitat de l'educació que els teus pares t'han donat. Llevat d'excepcions molt concretes i explicables, com per exemple que tinguis un pare valencià que et vulgui transmetre els seus ritus ancestrals, si ja de petit t'ensenyen a anar amb l'encenedor a la mà tens molts números d'acabar fatal. Les nits de revetlla de la meva infància eren l'última espetegada dels mals estudiants. Pam! Acabats els exàmens finals venia la funesta revetlla. 3 o 4 dies més tard acudíem amb els pares a l'escola a buscar les notes i no va fallar mai que els nens que més explosions t'explicaven eren els que només aprovaven dibuix i gimnàstica.
Salvador Sostres
Ja sé que és un clàssic i no m'agraden els articles onomàstics però per molt que ho he intentat no m'he pogut resistir a la temptació d'escriure sobre els petards. Deploro completament aquesta absurda manera de celebrar i ja a l'escola els més quinquis eren sempre els que presumien d'haver-se comprat el petard més sorollós, més bèstia, el més gran. Quina cosa. El soroll no és gens civilitzat i el sobresalt cansa. Les depriments fogueres a les cruïlles dels carrers, les sòrdides revetlles als terrats. Si vols purificar-te, prega. Si vols prendre una copa a la fresca hi ha a Barcelona desenes d'hotels amb terrassa. Per què et cal fer soroll a cop de metxa? Què creus que li estàs ensenyant al teu fill? Això, per no parlar dels accidents que l'endemà sempre hem de lamentar. El món fa un pas enrere cada vegada que un indocumentat fa esclatar un petard, un instant de progrés que llencem a les escombraries, l'educació d'un pare que ha fracassat, una ocasió perduda que aquell nen es fixés en llibres o restaurants. Perquè si després d'anar un parell de vegades a Via Veneto encara arribes a casa amb una bossa plena de petards vol dir que alguna cosa en tu no ha funcionat. Quan amb la Maria érem petits els pares ens permetien només les piules i potser les bengales. I ja era massa. Hi ha més que una íntima relació entre pirotècnia i classe social, entre el soroll que causa el teu petard i la qualitat de l'educació que els teus pares t'han donat. Llevat d'excepcions molt concretes i explicables, com per exemple que tinguis un pare valencià que et vulgui transmetre els seus ritus ancestrals, si ja de petit t'ensenyen a anar amb l'encenedor a la mà tens molts números d'acabar fatal. Les nits de revetlla de la meva infància eren l'última espetegada dels mals estudiants. Pam! Acabats els exàmens finals venia la funesta revetlla. 3 o 4 dies més tard acudíem amb els pares a l'escola a buscar les notes i no va fallar mai que els nens que més explosions t'explicaven eren els que només aprovaven dibuix i gimnàstica.
Salvador Sostres
19 de juny 2009
18 de juny 2009
La província
És insòlit que Zapatero hagi pogut venir a Catalunya a fer la paròdia de la inauguració de la T1 i sortir-ne lliure. O viu. D’una banda l’haurien d’haver detingut, per incomplir una llei tan clara com l’Estatut. Molta, molta policia. Si detenim un pobre desgraciat que roba per menjar, per què no hem de detenir un que incompleix d’una manera tan flagrant una llei tan important com l’Estatut? I per si de cas en sortia lliure, no n'hauria d’haver sortit viu. Viu en el sentit metafòric, ja s’entén. La bavosa societat civil catalana no ha desaprofitat l’enèssima ocasió de fer el ridícul anant-li a fer el seu paper de llepaire. Fa molta vergonya que així es comportin els nostres agents socials i els nostres representants institucionals. Tota aquesta meselleria avala la presa de pèl que Zapatero significa per a Catalunya. Espanya pot ser que sigui culpable de moltes coses, però Catalunya ho posa molt fàcil. Contra tot aquest oprobi, contra tot aquest saqueig, contra tota aquesta mentida, contra tot aquest robatori, no hem estat capaços de cap dignitat i tot ha estat segudisme de la propaganda enemiga. El Periódico: “LA T1 funciona”. El Punt: “La T1 passa la prova”. La Vanguardia: “La T1 gusta”. I és així que anem aprofundint en la província.
Salvador Sostres
És insòlit que Zapatero hagi pogut venir a Catalunya a fer la paròdia de la inauguració de la T1 i sortir-ne lliure. O viu. D’una banda l’haurien d’haver detingut, per incomplir una llei tan clara com l’Estatut. Molta, molta policia. Si detenim un pobre desgraciat que roba per menjar, per què no hem de detenir un que incompleix d’una manera tan flagrant una llei tan important com l’Estatut? I per si de cas en sortia lliure, no n'hauria d’haver sortit viu. Viu en el sentit metafòric, ja s’entén. La bavosa societat civil catalana no ha desaprofitat l’enèssima ocasió de fer el ridícul anant-li a fer el seu paper de llepaire. Fa molta vergonya que així es comportin els nostres agents socials i els nostres representants institucionals. Tota aquesta meselleria avala la presa de pèl que Zapatero significa per a Catalunya. Espanya pot ser que sigui culpable de moltes coses, però Catalunya ho posa molt fàcil. Contra tot aquest oprobi, contra tot aquest saqueig, contra tota aquesta mentida, contra tot aquest robatori, no hem estat capaços de cap dignitat i tot ha estat segudisme de la propaganda enemiga. El Periódico: “LA T1 funciona”. El Punt: “La T1 passa la prova”. La Vanguardia: “La T1 gusta”. I és així que anem aprofundint en la província.
Salvador Sostres
17 de juny 2009
11 de juny 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)