16 d’octubre 2008

VELLA DURMENT

6 comentaris:

sirtakis ha dit...

Alguns matins, a l'Urpí, hi ha gent rara.

Mai ha dit...

Aixo es l'urpi??
si em dius que es bulgaria mho crec!

david querol ha dit...

takis, és aquell bareto que té un ninot a la porta (un cambrer, vull recordar)? que tú et foties unes hamburgueses 'mamut size'?
osti, era d'un canalla ...
el 'catàleg' de caretos de supervivents de la nit no tenia preu.
aquesta foto és la millor mostra.

sirtakis ha dit...

si noi, el mateix, tot i que el el cambrer ja fa un any que l'han jubilat.

recordo un esmorzar curiós a l'urpí.. tu, el fefu, jo i aquella pija.. la que deia que des del balcó de casa veia la molina..

vaya tela.

david querol ha dit...

jo també el recordo ;) ... genial.
és d'aquells moments, tornant de farra, en que un no està per gaire òsties, oi? vol, per aquest ordre, papejar i llit.
eren una pija amb un broncejat 'molina osea' i una rossa amb cara de 'saber llatí'.
i tú, vist el nivell, i la manca de consonants en el discurs de les contertúlies, recordo que vas focalitzar força la teva atenció en la mega-hambrguesa ... ;)

sirtakis ha dit...

jajajajaja!!

et puc assegurar que aquella hamburguesa estava molt més bona que elles dues juntes.

vas estar bé aquella nit, i tant.

Total de visualitzacions de pàgina: