Lluís Llatx...

Estimat Lluís Llach
Salvador Sostres
Aquest vespre cap a les 9, el Lluís Llach actuarà al Parc de la Ciutadella, a la lamentable Festa de Treball, amb tot de comunistes campant all around. Si pogués hi aniria, perquè l'amor és així i escolta, Lluís, estic enamorat de tu de fa tants anys que ja tant se val. M'has fet cançons en favor del Che Guevara i de Palestina, en favor de la mala bèstia de la Winnie Mandela, etcètera. Però ets el millor, ets un geni, la cançó que has fet sobre Salvador Puig Antich és una passada, preciosa com poques, "el mal que vas fer / i el mal que tu has fet", els arranjaments de Maremar i de Tinc un clavell per a tu que presentes en els teus concerts d'ara són meravellosos i no hi ha manera de parlar amb tu que no sigui de genolls per agrair-te tot el que has fet en favor de la bellesa. Faig sempre el mateix: tinc la teva obra completa apilada, els cedés sense caixa, un al damunt de l'altre. De matí quan em llevo, encara a les fosques i sense poder obrir gaire els ulls, prenc un disc a l'atzar d'entre tots els que hi ha a la pila i triï quin triï les cançons són com una casa i sona la música que estimo. És amor, és veritat. És molta la vida que he anat entenent, estimant i odiant a través de les teves cançons. Ben segur que és un cas de fascinació total. Però hi ha dues coses, dues idees que no depenen de la meva tendència al mite sinó de la realitat: la primera és que ets el millor músic de la teva generació, el més exacte, el més delicat, el més preciós de tots plegats. I la segona és que jo sé la pasta que t'han posat damunt de la taula perquè cantessis en castellà, la que et va posar CBS i la que t'han posat no fa pas tant. I no alçaré mai la veu contra qui opta per guanyar-se la vida i anar fent, però per qui em salva les meves paraules, i la meva vida també, l'agraïment serà absolut i etern. Criatura dolcíssima que ets.