SOSTRES

Feia temps que no penjava res del Sostres, però aquest s'ho val.


Here comes the sun

Hi haurà un dia que no entendràs res, i que ningú no t’entendrà. Per molt que cridis ningú no t’escoltarà –de fet, ni et sentiran-. Hi haurà algun dia que voldràs córrer i no podràs, com en els somnis anguniosos en què vols escapar-te d’algú que et persegueix i t’adones que no pots moure les cames. Hi haurà algun dia que sense saber gaire bé per què el món no et serà còmplice i aleshores et sentiràs sola, sola al bell mig de la teva vida i del teu sentit.

Per això és important que et projectis en cada cosa que facis i diguis, en cada persona que estimis, en cada objectiu que persegueixis, en cada ambició, en cada somni, en cada esperança. Per això és fonamental que tot el teu món estigui fet de tu, del que tu sents i penses, del que tu ets i tot tingui un relat i un sentit que s’assembli a tu, que siguis tu, que sigui la teva manera d’implicar-te i de viure i de morir.

Perquè més tard o més d’hora –i no només una vegada- el dia de la solitud vindrà, el moment de la corda fluixa te’l trobaràs en qualsevol tombant i sense que t’hagi avisat, i val més que quan et sentis sola i sense xarxa tot tingui gust a tu, i tot tingui a veure amb la teva humanitat, amb la teva integritat, amb la teva profunditat. Perquè et sentiràs trepitjada, et sentiràs disparada i rebregada, però just abans de perdre l’aplom i l’esma podràs refer-te si et reconeixes en el que hagis fet o hagis dit; i només així sentiràs ben endins l’orgull de sobreviure i seràs capaç de recollir els trossos, d’alçar-te i de dur com una banda d’honor tot allò que estimis i siguis, per molt que els altres ho odiïn i t’odiïn a tu per defensar-ho i per estimar-ho.

El teu millor i gairebé únic escut seràs tu, la teva integritat i la teva força, l’amor i el sentit que posis en fer cada cosa. Per poc que facis alguna cosa que tingui importància voldran destruir-te. Aquest món foll gira assedegat de destrucció i no podem agradar a tothom. Per poc que facis alguna cosa important voldran destruir-te i no s’estalviaran cap crueltat per tal d’aconseguir-ho. Per molt que molta gent t’estimi, molts dies et sentiràs sola, ben sola, i tu seràs el teu millor i únic sentit.

No facis res que pugui avergonyir-te, res que no podries comentar en una sobretaula. Que cada gest i cada acte s’assembli poderosament, íntimament a tu, i que quan vinguin a ferir-te puguis projectar-te en tot allò que et retreguin fins que la veritat s’imposi al soroll, l’aplom guanyi a la por que sempre volen fer-nos, i l’amor acabi guanyant el ressentiment i la ràbia.

Tot això no t’estalviarà ni el patiment ni el dolor, ni l’angoixa ni la sensació d’estar perduda i sola, però t’ajudarà a conservar la tendresa i la llum, i a no allunyar-te gaire de l’alba.