Adéu (Article de l'AVUI)
Aquesta és la meva darrera columna a l’AVUI, no pas per voluntat pròpiasinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu queés repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta resi que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M’ha ofert de conservarl’entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però elque jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, lesentrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure queno tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra.És l’hora, doncs, d’acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i pertant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constarel meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m’han llegitamb plaer i als que m’han llegit amb fàstic, als que han patitllegint-me i als que no sempre s’han sentit ben tractats. Als tots elsque, encara que no ens coneguem, hem fent junts aquest camí des delprincipi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no emllegeixen, i als molts joves que m’acaben de descobrir. Gràcies per lavostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web,salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré unavaloració més extensa del que penso que ha passat amb aquest finalprecipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país siés agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquellsque per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i totsegrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fatota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que aixís’acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldriatenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el finald’aquesta columna. En fi, algun dia havia d’arribar l’adéu. Ha estat unhonor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins al’última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec.Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.
Salvador Sostres
18 de novembre 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Òstia!
Ja era hora ...
Espero que posin a algú a escriure la columna que digui coses més interessants.
A veure si a més també escriu tant bé com ho feia el Sostres de tant en tant.
Plaka.
Publica un comentari a l'entrada