La diferència

A partir d'ara escriuré a El Mundo. No cada dia, de moment. Escriuré a El Mundo, que és un diari que o bé no té comité d'empresa o bé el seu director no els confia la selecció de columnistes. Hi ha qui diu que a El Mundo o al Factual de l'Arcadi Espada no hi podré escriure segons quines coses sobre Catalunya. No només això és fals i he tingut fins ara una libertat total i absoluta, sinó que m'han de creure si els dic que a l'Avui, aquest article, no me l'haurien deixat publicar de cap manera. Ni el director Bosch, ni el director Cruanyes, ni el director Flo, tant pendents que havien de viure dels negocis que feia amb Montilla aquell gran barrut i impresentable de l'Antoni Cambredó. Al diari del senyor Joan Vall i Clara, directament, no hi puc ni escriure. La llibertat té l'inconvenient que a cada moment has de demostrar-la. Com l'honor, com la dignitat. Després pots fer tots els discursos que vulguis, però un fa el que fa, escriu el que escriu, censura el que censura i aquest és el resum de la seva decència personal i professional. A Catalunya tenim un problema i mentre participem de la ficció que la culpa dels altres, aquest problema ens devora i ens degrada. Aquest article d'ahir d'El Mundo, a la Catalunya dels diaris subvencionats, no l'hauria pogut publicar mai. Mai.

Salvador Sostres